Radio broadcast in the Padanian language

This is the first emission ever broadcast in standard Padanian language. It deals with a short biography of Lady Eva Klotz, with points made about her struggle for freedom of Southern Tyrol (a German speaking region annexed to Italy after first World war) and about recent identitarian campaigns. One of these is a poster campaign "Süd-Tirol ist nicht Italien" (South Tyrol is not Italy).
Language: Padanian koiné; Download audio file for free

Please note: this is a live radio broadcast.

Encuey al est un mument important, partgi que on n'ha may parlat en lengua Padaneisa standard à la Radio, e aloura.... bon...voilà...,
La lengua Padanéisa la va gavisha la bentrovada!
Om ha xernit da parler d'un argument à l'hatzard, par tal da fer videir que la nosta lengua sa la peul drover en di contexts normals; encuey om parlarà d'actualité, en va proposant una fiche biogràphica d'una personnalité política dal Tiroeul del Sud.

La Eva Klotz la naix al 04/06/1951 ent-el village da montanya da Walten, ent la municipalité de St. Leonard in Passeier.
La prumera tousa de seis fieuy dal Georg Klotz, a l'ha scrivú així un libre à sujet del sò pà; elya a l'est, company lu, a favour de l'autodetermination dal Tiroeul dal Sud.

A l'ha studiaa historia, ethnologia e philosophia à l'université de Innsbruck, obtenyint el doctorat en 1974; dapress d'acquerir al certificat d'ensenyament pal Tiroeul dal Sud en 1975, a l'ha fait la professoura à varies scoeures primàries e segondàries, usca la sò election al cunsely de la provincia autònoma da Bolçan en 1983.

Entratemps, à partir dés 1980 à 1983 la Eva Klotz a l'heva stait l'un di membres del cunsely de la cité da Bolçan, en tant que independenta par el Partit del Poeuvel Sud-Tirolien, vargot à dir la SVP.

À continuation, en no acceptant la linya política de la SVP a l'ha stait conselyera par la Lia da la Pàtria Sud-Tiroliéna (ou Südtiroler Heimatbund, 1983 à 1989) et par la Union pal Tiroeul dal Sud (usca 2007). En questa anada, en shortant dal partit, la fonda al moviment "La Liberté del SudTirol", ou, en Todesc, la "Süd-Tiroler Freiheit".

Al 2008, a l'ha catat un total da 9.914 preferences, enxí vanyant la re-election pal seisein bot.

On regurdarà al final la campagna da panels "Süd-Tirol ist nicht Italien" , signifiant "Al Tiroeul dal Sud no al est betg Itàlia", plaçats generalament à la frontera con Austria, així que l'engatjament à la promotion d'un referendum par l'autodetermination dal Tiroeul del Sud, segon al principy que "om peul vess amis, però sin ve-gue da respondre à regles d'autruy: amis però parons à ca pròpia", un slogan ben familyer ai scotadours.
Download audio file for free

The following contributions to the radio programme Lengua Viva are in the Standard form of the Padanian language.

On 2010 September 08, the Swiss federal court has adjudicated that private corporations are not allowed to track the internauts suspected of piracy through their IP addresses, which should be considered as personal data. As such, they are protected by the law on the private sphere.
Language: Padanian koiné; Download audio file for free

Suïssa : una adressa IP a l'est un datum personnel à protegir,
segon el Tribunal Federal

09/09/2010 - Marcordí passé, el Tribunal Federal Suís a l'ha jutgé que les societés privedes i en mia autorisedes à traquer els internauts suspités de piratatge informàtic via sò adressa IP, que la muss estre considereda comè un datum personnel et a l'est donc protegida par les leys sus la sphera priveda.

El jutjament al concerneix l'entraprisa Logistep, baseda à Zug, cité chapitela del canton homònym, que la collecta des adresses IP de personnes metant à disposition dels archivis en libra telecàrega, par exemple dins les ranyedes peer-to-peer. Questes adresses i l'eiren tut de seguit transmetudes als editours que i lançaiven des procedures al fin de retrouver el nom et l'adressa phyxica de la personna, à partir da questa information ; la personna a l'era de seguit contacteda par s'acorder sus una compensation financera al fin d'eviter des prosecutions penales.

Or, dins una recommendation datant de 2009, el prevost à la protection dels data et à la transparença, Hanspeter Thür, al contesta questa procedura que la reposa entregament sus l'adressa IP de les personnes et que la veid els detentours dels dreits d'autour abuser, segon el, de sò dreit d'access als dossiers par « contourner el secret de les telecommunications dins el domini del dreit privé, et çon, sin motiv justificativ ». La societé Logistep a l'heiva iloura fait recours contra questa recommendation apreuv del Tribunal Administrativ Federal, que a l'heiva refuseda, jutjant que, en l'absença de basa legala sus la survelyança par des personnes privedes, « la fin la justifïa els mediens » en mateyra de protection del dreit d'autour.

Al est contra questa decision del Tribunal Administrativ que un avocat a l'heiva fait recours apreuv del Tribunal Federal. Quest-xa, à una curta majorité de treis contra doy, a l'ha estimé que l'adressa IP la muss estre considereda comè un datum personnel, et que donca, per consequent, Logistep la viuela la sphera priveda en agissant unicament à des fins commerciales, insufisantes par justifïer una tela violation ; al reconyoss tuta vira un veuy jurídic sus la question.
El Tribunal a l'ha igualment relevé que les méthodes utilisedes par l'entraprisa i posen problemes : al jutga enxí que midem la policia la podess mia proceder à de teles investigations sus l'internet par chater feu des infractions al dreit d'autour, quest delit al faxent mia part de la lista par les queles la survelyança de les telecommunications a l'est poshibla.

Senyour Hanspeter Thür al saluda questa decision en hy veyant «un sign contra la tendança actuela, vixibla dins d'autres dominis així, que la veid dels privés s'adjutger des tasques incombentes al Stat» ; Logistep, de sò costé, al s'ha borné à annoncer accepter el verdict, tut en confirmant sò pròxima installation en Alemanya, ont questes méthodes i en autorisedes.

Una novella de Wikinews, licença Creative commons Share Alike 2.5
Download audio file for free

On 2010 September 20, the Catalan top level domain .cat was five years old. The domain is healthy and shows the highest density of content per web page. The essential role of the puntCat foundation in this development is underlined.
Language: Padanian koiné, except final greetings in Catalan. Download audio file for free

5 anys del domini propi a Catalunya
Barcelona, 20/09/2010.

Encuey al fa 5 anys, la matineda del 16 de Septembre de 2005, la ICANN la aprovaiva la creation del .cat, el prumer et únic domini d'Internet concedé a una cultura et a una lengua: el Catalan.
La Fundació puntCAT la se declara fix satisfeta par la bonna marcha del domini durant quests 5 anys et la teny à remercïer els usuaris et els titulars de dominis .cat, que i l'han permetú d'ariver fins xa, en registrant may de 44.000 dominis, et fent creixer el .cat de manera constanta.
L'esté passeda, el .cat a l'ha creixú quatre vires de pluy que mia la midema períoda de l'any precedent, et al hy ha una taxa de renovations de dominis fix pluy granda que la média de la resta dels dominis : un 85% de les pàgines registredes i veny renovedes cada any.
La Fundació puntCAT la teny el plaxeir de remarquer que la visibilité del .cat a l'est la melyour mexura de la bonna santé del domini, et questa-xa la augura un futur fix pròsper.
Tut dia es veyen dominis .cat par la via et dins els mediens de communication, lon que ens indica la naturalité con la quela el domini al s'ha installé en la vita de Catalunya : mia nomay partge que al veny utilisé pals Catalans, sinon partge que midem les entraprises estrangeres el fan servir par s'adresser al citadins : quest-xa al est el cas de multinationales com Microsoft, Google o Decathlon, que i dreuven pàgines .cat per communiquer specíficament sò prodòits et servicis à la communité Catalana.
Graça al .cat, la communité de Catalunya a l'est bein visibla al mond, à travès l'Internet.
Una autra de les grandes aportations que el .cat a l'ha facilité, a l'est la progressiva augmention de documents en Catalan dins la ranyeda : al s'ha constaté que la plupart dels particulers que i dreuven .cat i l'havien jamay posté de contenyú a l'Internet fins l'aparition del domini Catalan. Lon, al verifia l'utilité del .cat, partge que, coura que as registra un domini, as fa, en la plupart dels cas, par heberger una web con del contenyú significativ en Catalan.
Quest fait al posa el domini .cat comè el domini genéric con la densité la may hauta d'information, superant de long els autres dominis : al est à dir, el .cat a l'aporta fix pluy de documents, par domini enregistré.
Al vanta edcò admetre que part de la positiva evolution de .cat a l'est devuda à la bonna tasca realiseda par la Fundació puntCAT, l'organisation sin ànim de lucre, dès la quela al veny gestionné el domini : la strategia proseguida, par appliquer al domini la tecnologia la pluy innovadoura, par reduir els precis autant que poshible, et par reinvestir els beneficis operativs en divulgation et aïda a di projects que i poténcien la communité virtuela Catalana, a l'ha porté el domini .cat a estre un referent mondial et un model à ir drera par un belpò d'autres dominis.
El puntCAT al veny reiteredament convidé à compartir sò experiença à la prumera linya dels diferents fora et congress soura la governança de l'Internet. De fait, el directour legal a l'assisteix en quests dies à l'Internet Governance Forum à Lituània. Asca, la Fondation a l'est membre de diferentes associations de dominis, comè ICANN, CENTR, LACTLD, ECLID. Quest darrer al est un cas special pal quel puntCAT as declara plena d'orguely. ECLID a l'est l'association Europeëna dels dominis culturals et lingüístics, di dominis que, en int drera als pass de .cat, i travalyen par aconsegüir bein baud una extension pròpia par sò cultura (.bzh pals Bretons, .cym pels Galleis, .eus pels Bascs, .gal pels Galyecs et .scot pels Scots).
Questes communités i l'han vist clar que un domini pròpi a l'aïda sò cultura à shortir dès la invisibilité et a se ganyer un lueg à la ranyeda, à medien del quel la lengua la se peul transformer en lengua de communication de les multinationales (comè que al se passa con les entraprises que i drueven el Catalan en sò pàgines .cat). Al est per lon que puntCAT, actuelament l'únic domini de quest típus con 5 anys de fructífera experiença, al est membre assessour d'ECLID.
Pourtant, al resta molt de camin à fer, par parcourir el quel al est necessary el suport del públic. La Fundació puntCAT la s'engatja à continuer travalyer par fer del .cat un domini amò melyour.

Nueda de pressa puntCAT: se remerceixa la Fundació puntCAT par l'autorisation à l'utiliser en questa emission ràdio.
Par finyir, questa seira, consideré l'argument de l'emission, un petit hommatge à Catalunya: nost congé al serà en Català:
Adéu i fins à la propera; à més, una salutació especial als amics de Catalunya.

Download audio file for free